10 de juny 2008

Tempus fugit


Fa dies que tinc mots al pap
s’entorxen i s’encimbellen.
Temps:
batre aigua amb un cabàs
grapar el vent
nuar les cendres.

Ara les puc vomitar
plou i el juny va tan de pressa:
rajoles, petó, poema,
micròfon, pou, llit, espina,
núvol, cigar, absenta,
dona, llavis, maluc, sina.

Sofà, finestra, cendrer,
orella, got, arracada,
coixí, antena, terrat,
les hores s’escapen, s’escapen!

3 comentaris:

Laura Dalmau ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
OhCapità ha dit...

el que us deia,

un poema que va augmentant el seu ritme a mida que va desapareixent, vers a vers mentre dilueix la seva essència, ...

un poema que fuig, però en queda un regust per gaudir,...

gràcies

Unknown ha dit...

Ei, company...
Rebut el teu poema esfèric.
Moltes gràcies.
I ja veus... els xafapurins ens ho hem pres en sèriu això de fer una mica de pinya.
Seguim en contacte.
Sort i salut.
Una abraçada.
Josep M.