Fa dies que tinc mots al pap
s’entorxen i s’encimbellen.
Temps:
batre aigua amb un cabàs
grapar el vent
nuar les cendres.
Ara les puc vomitar
plou i el juny va tan de pressa:
rajoles, petó, poema,
micròfon, pou, llit, espina,
núvol, cigar, absenta,
dona, llavis, maluc, sina.
Sofà, finestra, cendrer,
orella, got, arracada,
coixí, antena, terrat,
les hores s’escapen, s’escapen!
s’entorxen i s’encimbellen.
Temps:
batre aigua amb un cabàs
grapar el vent
nuar les cendres.
Ara les puc vomitar
plou i el juny va tan de pressa:
rajoles, petó, poema,
micròfon, pou, llit, espina,
núvol, cigar, absenta,
dona, llavis, maluc, sina.
Sofà, finestra, cendrer,
orella, got, arracada,
coixí, antena, terrat,
les hores s’escapen, s’escapen!
3 comentaris:
el que us deia,
un poema que va augmentant el seu ritme a mida que va desapareixent, vers a vers mentre dilueix la seva essència, ...
un poema que fuig, però en queda un regust per gaudir,...
gràcies
Ei, company...
Rebut el teu poema esfèric.
Moltes gràcies.
I ja veus... els xafapurins ens ho hem pres en sèriu això de fer una mica de pinya.
Seguim en contacte.
Sort i salut.
Una abraçada.
Josep M.
Publicar un comentario en la entrada