Escrostonada edat de les parets

Celebrem les pells intramurs.
Més enllà el mar
color plom de memòria.

La nostra és solitud de runa
marge i frontera
èxtasi de bosc d’antenes
sostre blanc llepat d’esquerda.

La tarda és la vasta llengua de maons.

Automatisme després de llegir uns coltells d’Enric Casasses abans de dinar

A casa de l’adroguer
han robat una campana
fill de puta qui ho ha fet
els que riuen i els que callen

La bonhomia inevitable

"Odio a esta gran parte de la humanidad "normal" que día a día destruye mi mundo. Odio a la gente que es de una gran bondad porque nadie les ha dado la oportunidad de saber lo que es el mal y entonces elegir libremente el bien; siempre me ha parecido que ese tipo de gente bondadosa son gente de una maldad extraordinaria en potencia."

Enrique Vila-Matas, El mal de Montano