Celebrem les pells intramurs.
Més enllà el mar
color plom de memòria.
La nostra és solitud de runa
marge i frontera
èxtasi de bosc d’antenes
sostre blanc llepat d’esquerda.
La tarda és la vasta llengua de maons.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
He tafanejat avui el Blog, i la foto m’encanta és una d’aquelles que la Emi hauria pintat en aquarel•les a pinzell d’un sol pel... una abraçada Joan
1OOO gràcies i ptons a tots.
Publica un comentari a l'entrada