26 de març 2010

Cançó del monstre dels maons


El monstre dels maons mossega
mossega amb dents de finestra
són dents de vidre trencat
com de boxador maldestre.

Et mira amb ulls de paret
t’agafa amb braços de pedra
als dits hi té molinets
i ventiladors feréstecs.

La testa clenxa de teula
d’escola de nen antic
blanc i negre, rere un mapa
telèfon de bakélite.

Quan li mires segons com
aquelles celles de totxana
té pinta de ser un autòmat
un robot, un poca traça.

El monstre dels maons té raons
amagades rere tàpies
no hi ha pas cap enderroc
capaç de foragitar-les.