En aquest mar de pedra seca

Em criden les veus de la ciutat perduda
pretèrits murs parlen amb gola de maó
cada cantonada és un topant que muta
amb escrostonada agonia d’enderroc.

Poemes fòssils mostren irats naufragis
passions, vides i records que enlloc no van
sorra de la platja la vorera gràcil
reixes i tanques, trencaones de secà.

Així és com esdevé: el canvi esborra el canvi
els morts s’enduen tota la memòria, avars
homes i dones amb màscara de savi
atents enxarxen el palangre del passat.