L’imaginat em duu la son
que no dorm, tampoc somia
navega sola entre dos mons
tinc tanta sang de fantasia
que acabo somiant sense intenció
i sóc conscient d’aquella vida
que és una altra. I tot i això...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
l'imaginat té molta força, sempre navegarem entre dos mons.. somiar sense intenció és l'essència del fet de somiar, la intenció, si n'hi ha, va sola.
m'han agradat molt aquests versos!
Publica un comentari a l'entrada