De poder arxivar somnis
em quedo amb els de volar
en blanc i negre
per pobles de muntanya
per ciutats de mar.
La respiració, l’instint
controlen el viatge
els picats
les voltes
els rasants.
De vegades al fons s’hi veu el mar
l’esquitx gris de l’onada
un port amb magatzems
i naus i teulades.
De la dona que es masturba
allà lluny
en sé els somnis.
1 comentari:
m'agrada la música d'aquest poema, un abraç
Publica un comentari a l'entrada