Pensar sempre
com una funerària
24 hores obert.
Pensar sempre
com una maleta perduda
una llibreta amagada
una navalla a un calaix.
Malgrat que l’udol no anirà lluny
arrossegat el passat, què em queda?
Ser faroner pastor d’antenes.
Brandar el pal de fregar del drama humà
amb paraules i silencis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada