De nou t’aboques al paper
abisme d’entranya.
Proves de digerir
el pàrquing del no-res
abandonat a les desferres.
Només un fanal
es duplica a un toll
heroic com la paraula.
Les ombres no t’ho posen fàcil
però són l’única escalfor.
La professora de literatura és morta
i fa fred de desert aquesta nit.
2 comentaris:
Les professores de literatura sempre moren i ens quedem orfes.
Exactament
Publica un comentari a l'entrada