La lluna bruta retalla el blanc.
Llum humida
veu de desert
memòria de sorra escrita amb noms i objectes.
Calma:
la mandra eterna bressola la contemplació.
La diagonal que delimita la fosca
m’ofereix dos segons de lucidesa
l’èxtasi efímer d’una revelació.
La felicitat intensa i breu d’un cop de puny de lluna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada