20 de setembre 2012

Mur



PEDRA

1. Mur

Mirar com perdent la mirada
-liquen, falguera, rovell-,
inundar-me de pedra, ser pedra, ser vell
com el món, reposar...

Pesar,
ocupar un cert volum en l'espai,
un lloc definit i no moure-me'n mai,
escalfar-me amb el sol, refredar-me amb el vespre...

Anar-me esquerdant
molt lentament, esberlar-me algun dia, engrunar-me
més ràpidament cada cop,
ser pols en el vent,
no ser res, reposar... 

David Jou

2 comentaris:

lolita lagarto ha dit...

aquest David Jou l'hauré de lllegir!
aquest estiu era al riu Segre, en un lloc fantàstic al costat de Camarasa i enmig del riu tot eren pedres, vaig tenir la sensació que potser quan morim ens fem pedra i jo estava al cementiri, un dels millors cementiris del món!

Joan Vigó ha dit...

Això sona molt interessant, Lolita! Els cementiris sempre ens donen raons i pedres per pensar...