En poc temps he experimentat dues casualitats literàries.
Sense tenir més referències que les dels autors, i no sobre les obres que ens
ocupen, he viscut, he llegit (i no és el mateix?) obres que mantenen certa
connexió. Per una banda, Elegia de
Philip Roth i El mar de John Banville.
Una darrera l’altra. Reflexions sobre la pèrdua, sobre el comiat del món, la
solitud. Variacions sobre l’insomni existencial. Els dos llibres que he llegit
després: Reflexiones de Robinsón ante un
bacalao, de Manuel Vázquez Montalbán i La
invención de Morel, d’Adolfo Bioy Casares. Dues obres sobre nàufrags que
van a parar a una illa, un dels recursos per poder explicar-se el món a un
mateix. Si la protagonista femenina de la primera duu el nom de Muriel, serà
Morel el nom del personatge que vertebra la segona.
Segueix la vida i segueixen les casualitats. Tot normal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada