Cames

S'ocupava molt de les seves cames. I ho deia
com si no hagués vist mai res. Potser allò n'era
una conseqüència. Gaudia tant abans, que després
restava decebuda. Qui podia dur aquells guants?
Això suposava el revés, i l'atreien els contrastos,
les sabates clares i les mitges fosques. La sabia
llarga. El cas és que em va confessar que, per a ella,
l'acte de caminar i l'erotisme tenen uns lligams
profunds. I que allò que li donava més gust era
tenir-la ficada una bona estona, ni que fos sense accionar.
 

Joan Brossa, Poemes públics