01 de juliol 2013

Entreson





Quan vaig a dormir em plau l’estabornida

manera tova d’anar agafant el son

quan somni i pensament s’entortolliguen

i no sé si penso, somio o faig el mort.



M’agrada assaborir semi inconscient

el ramat d’idees que envaeixen

el meu cervell, sempre amatent

a fixar-se en imatges i tenebres.



Poc abans de fer l’últim cop de cap

abans de caure lluny, terra d’absències,

m’agrada encara percebre algun soroll:



una sirena, un autobús, un miol,

o els tossuts gemecs de la veïna

que carda com si s’acabés el món.



2 comentaris:

Tere ha dit...

M'agrada! M'identifico amb el meu adormir-me, però no comparteixo el plaer de percebre algun soroll just abans d'agafar el son... a mi em destorba i em reactiva!
Ptó

Joan Vigó ha dit...

Gràcies Tere! A mi els sorolls m'agraden perquè s'endinsen en l'inconscient i a vegades formen part del primer somni...