26 d’agost 2013

Fanals espatllats



Els fanals espatllats
omplen de nit la nit
la fan espessa;
les carrosseries
molles de pa, recurs antic.

Només un gat juga
ulls resplendents
amb les restes d’un colom.
Em mira. Avalua
el seu risc. No el miro gaire.

No em vull espantar amb la seva por.

2 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

la por i la foscor s'encomanen

Joan Vigó ha dit...

i si només fos això...