"Amb la sinceritat com a bandera, la meva poesia neix
de les vísceres i a elles torna. I ho fa d'una manera fresca, directa, però no
per això poc poètica. I parla sobre arbres, sobre la llum, sobre el cos i sobre
el propi llenguatge. En definitiva, el que escric és una recerca constant, una
interrogació sobre el propi fet de viure i d'escriure, i sobre el que això
realment implica".
Anna Gual, a
l’Entrevista d’Esteve Plantada -a ella i a Jaume
C. Pons Alorda- (NacióGranollers.Cat, 21.03.2013)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada