Perdona’m encara que no calgui
són les pedres d’abans
encara grava
que em menen
des d’un jo llunyà.
Veus antigues d’olor de mobles
de pisos
de celoberts verds d’uralita.
Són ells qui em fan la culpa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada