Certeses de mare,
orelles de nen.
Qui et dirà després
que tot allò no era fútil
que després dels monòlits
hi ha el desert.
Les línies discontínues dels carrils.
L’angoixa d’on posar-te.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada