Absurd

QUIN ABSURD

Quin absurd, quina bestiesa!

Dius que aquest poema no l’entens.

Mira, un poema

és clar, l’has de llegir,

l’has de tastar, ensalivar,

l’has d’amassar, pair, fins i tot

el pots vomitar, però

entendre’l? Per què? No cal,

entendre’l, quin absurd, quina bestiesa.

A la velocitat de la llum

la llum ens avança

em deixa enrere,

cristalls de roca, la darrera vegada

de nosaltres.

Màrius Sampere, Dèmens