Tots els paraigües del temps,
pastor quiet sota la pluja,
aixopluguen amnèsia.
La roda tornarà a fer feina.
Mares alletaran caníbals i víctimes
amb la impertinència de l’oblit.
El món indiferent no compta cadàvers.
Poetes reescriuran pacients
la nit dels homes.
Un udol de mil·lennis
sepultarà amb pluja de sang
aquest intent inabastable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada