PLANY PER UN DESTÍ D’INÚTIL POEMA
Si hagués nascut insolent
i bel·líger
sense el pes justicier de
la memòria
ni la pàtria penjada com
un jou,
hauria devastat, a cop
calent,
els lligams de l’estirp i
els seus graons
de vertical condemna.
Igualment, ara,
fugiria, orfe pelat de
silenci,
cap a les encontrades de
la fosca
on l’omissió es torna
saviesa
i la hipòtesi, ulls que
sense plors
palpen totes les aigües
de la llum.
En el remot país de la
paraula
abdicaria d’aquest meu
destí
de poeta en lleialtat
vigilada
i abraçaria els somnis
paral·lels
del pèrfid vendaval de la
bellesa.
Josep-Ramon Bach, Doma civil a L’INSTINT,
Obra poètica 1962-1993
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada