10 d’octubre 2018

Graons de vertical condemna


PLANY PER UN DESTÍ D’INÚTIL POEMA

Si hagués nascut insolent i bel·líger
sense el pes justicier de la memòria
ni la pàtria penjada com un jou,
hauria devastat, a cop calent,
els lligams de l’estirp i els seus graons
de vertical condemna. Igualment, ara,
fugiria, orfe pelat de silenci,
cap a les encontrades de la fosca
on l’omissió es torna saviesa
i la hipòtesi, ulls que sense plors
palpen totes les aigües de la llum.
En el remot país de la paraula
abdicaria d’aquest meu destí
de poeta en lleialtat vigilada
i abraçaria els somnis paral·lels
del pèrfid vendaval de la bellesa.

Josep-Ramon Bach, Doma civil  a L’INSTINT, Obra poètica 1962-1993


Cap comentari: