Sobre
el mateix asfalt caminaré,
El
mateix que sosté cases i pisos
I
oficines. Estovalles d’hule
Que
suporten tanta vaixella urbana.
Si
les estiro, quin estrall en caure.
Com
una taula parada, de sobte.
Miques
de ciutat a terra, de sobte.
Anna Pantinat, Construcció de la nit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada