Els homes, junts, fan més fàstic, perboquen el pitjor, fan créixer la seva misèria mental i moral. Les banderes són el símbol d’aquesta desgràcia. A Barcelona, el senyor Sants em va explicar moltes vegades que nois de disset anys anaven a la mort. La Quinta del Biberó. Quina idea o quina bandera podia justificar aquella massacre? Un país els enviava a morir, però si volien escriure una carta a la seva mare per dir-li que encara eren vius s’havien de pagar el paper, el sobre i el segell. I tot per la cobdícia disfressada de bandera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada