Solcant la rel

LOST HIGHWAY

I like to remember things my own way.

                                      David Lynch

Les hores cruixen

com batecs de cor eixut

i amansen la memòria

que ja té  la pell gastada.

Els dies van descalços

i et caminen continents

d’estepa seca dins el ventre,

i et falquen vides coixes

que ja no viuràs mai.

L’avui és com l’ala tendra

d’un ocell que s’arrauleix

a una teulada, malferit,

i piula  l’agonia de les ombres

i s’hi fon com un capvespre.

I el temps adorm les veus

de la memòria,

i esprem la polpa agra

d’aquest cor esbatanat

que es buida de la por

de mirar enrere

i veure el buit

solcant la rel.

Xavier Mas Craviotto, Renills de cavall negre