Escales

El temut avenc de les escales
el perdut rumor de la infantesa
el record partit per la memòria
el martell ferrat que tot ho esberla.

La paraula surt per les escletxes
la planura esquerpa del full blanc
la porta el passadís la finestra
la paraula brolla és com la sang.

Els llibres són maons d’altres vides
els poemes graons als miralls
els papers relligats a les lleixes
els vehicles que m’han fet estrany.

Les reflexions de cop misterioses
les tempestes d’onades gegants
les sento trencar dur entre les temples
les escales les pujo i baixen tant!