Ja he comentat que el meu interès per Dalí ve de lluny. A principis dels vuitanta vaig comprar Babaouo, guió cinematogràfic publicat en francès per primera vegada l’any 1932. L’exemplar inclou el facsímil d’una targeta de visita de Raymond Roussel, autor d’Impressions d’Àfrica (1910), on escrivia a Dalí que havia llegit Babaouo “amb molta simpatia confraternal”. Roussel va ser un autor reivindicat pels surrealistes i posteriorment pels membres d’Oulipo. No he llegit Impresiones de África fins fa ben poc. Me’l vaig trobar de nou llegint Enrique Vila-Matas i vaig decidir buscar el llibre d’una vegada. La seva lectura és una experiència extraordinària.
També fa molts anys vaig veure a TV3 la pel·lícula d’en Dalí Impressions de l’Alta Mongòlia (1974), dirigida per José Montes-Baquer el 1974. Un homenatge a Roussel, on el geni ampurdanenc ens explica amb el seu particular francès (subtitulat en català) una expedició a la recerca d’una civilització al·lucinògena. El paisatge sorgeix de la projecció de diverses menes de llum a la part metàl·lica d’un bolígraf de l’Hotel St. Regis de Nova York.
Paral·lelament, estic llegint Dalí, un creador disidente. Un recull de les ponències del congrés internacional Dalí siglo XXI. La fortuna crítica de un creador disidente, que va tenir lloc al Palau de la Generalitat el mes d’octubre de 2003. La majoria d’experts conclouen que més enllà de la figura estereotipada i polèmica que el propi Dalí va ajudar a crear, ens trobem davant d’un artista total que mereix una atenta lectura més enllà del tòpic. L’autor d’una obra diversa en els registres i sempre interessada per la ciència més puntera.
I ahir vaig trobar, precisament, Impressions de l’Alta Mongòlia, que he tornat a veure amb aquella emoció desordenada i plena de bon humor que sempre m’ha proporcionat l’experiència daliniana. No cal dir (però ho dic) que val la pena.
També fa molts anys vaig veure a TV3 la pel·lícula d’en Dalí Impressions de l’Alta Mongòlia (1974), dirigida per José Montes-Baquer el 1974. Un homenatge a Roussel, on el geni ampurdanenc ens explica amb el seu particular francès (subtitulat en català) una expedició a la recerca d’una civilització al·lucinògena. El paisatge sorgeix de la projecció de diverses menes de llum a la part metàl·lica d’un bolígraf de l’Hotel St. Regis de Nova York.
Paral·lelament, estic llegint Dalí, un creador disidente. Un recull de les ponències del congrés internacional Dalí siglo XXI. La fortuna crítica de un creador disidente, que va tenir lloc al Palau de la Generalitat el mes d’octubre de 2003. La majoria d’experts conclouen que més enllà de la figura estereotipada i polèmica que el propi Dalí va ajudar a crear, ens trobem davant d’un artista total que mereix una atenta lectura més enllà del tòpic. L’autor d’una obra diversa en els registres i sempre interessada per la ciència més puntera.
I ahir vaig trobar, precisament, Impressions de l’Alta Mongòlia, que he tornat a veure amb aquella emoció desordenada i plena de bon humor que sempre m’ha proporcionat l’experiència daliniana. No cal dir (però ho dic) que val la pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada