Escriure ara que tot es desespera
als batents de la tarda
i cérvol cor i núvol selves i mars traspassen
No corre el temps oblida
constel•lacions podrides que s'esmunyen
cap als forats de l'alba
paranys equívocs destrossen veus
com llàgrimes paraules fum cabòries
mullen amb sang maragda i or antic.
Jaume Pérez Montaner, del poema Temps aturat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada