La veu en off del cap no calla
és meva però té el marc d’un mirall
i al fons del vidre
la inseguretat dels pronoms
el farcell de retrets inútils
l’arc de Sant Martí de l’absurd
el llinatge deforme
el desert instal•lat aquí dins.
Incandescència de paraula trobada
encesa nit de papers a la butxaca
bromera i llengua vora l’abisme del got.
Tot plegat paraules rebotades
al mur esquerdat de crits
on buido la mirada.
Amb galledes de sang
barrino el misteri
llogo totes les cadires
a l’amfiteatre del jo.
Tot plegat i ras i curt:
l’anar i venir del perdut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada