Mans de porta
truquen endins
de tots els paisatges
que no goses cridar.
Cops de porta a la memòria
ensurts de temps.
Grinyols de guix a la pissarra
mans que criden
i truquen i truquen.
T’agradaria saber
quina mà és
la que no deixa de fer-ho.
2 comentaris:
ostres Joan.. avui m'has emocionat..
preciosa!
preciosa també la imatge.
Moltes gràcies Lolita. Un plaer.
Publica un comentari a l'entrada