Davant tanta cadira sola
assajo el simulacre de discurs
a l’auditori d’espectres
i dic
Escolteu:
envejo el vostre silenci
el gas emès per les despulles
la perfecta quietud podrida
d’ossos i fusta.
Escolteu:
vull sentir el cant de les esquerdes
l’udol de la lluna llepant marbres
la remor dels insectes
el vent del silenci.
I no m’escolteu.
Got a la mà celebro
la vostra indiferència.
2 comentaris:
Vine a recitar a Verdú!! Plas, plas, plas, quanta veritat!
Gràcies per l'aplaudiment, Cantireta, i d'això de venir en parlem quan vulguis.
Publica un comentari a l'entrada