30 de desembre 2013

Rutina


Aquest anar i venir forçat,
ritual de bola i cadena.

M’aferro a la claror
furgo a les escletxes
barrino amb dits abecedari.

M’estavello al maó
generós
a les projeccions dels arbres
ancorats a la vorera.

Els hi dic:
la pell finestra
em surt del pou
i no hi ha túnel que em pari.

Conec la seda bourbon
el fum d’uns ulls
que m’han canviat per sempre.

Sé d’una sort
o de més d’una.

Arrossegar és part de la feina:
l’autopista de peatge de la por.