26 de maig 2014

L'ocell de ferro


                            a l'artista anteriorment ignorat
                                   com a Ferran Garcia


Coneixia unes crosses que ara són llums
llunyanes nissagues de déus geperuts.

Insectes de brossa, soldes els monstres
versos de bèsties somiant el teu rostre.

De la calaixera et brollen fantasmes
espectres, feres, tots els artefactes.

Al temple paraula sovint hi fan niu
xisclen les frontisses, metall incisiu.

Un ocell teu em vigila els llibres
quan jo no hi sóc passeja sinistre

picosseja lletres amb aire distant
empassa paraules amb mirada pany.

Teva és la desolació de l’astronauta
penses i gravites lluny i sense pausa.

Des ulls has après a fer-ne un espiell:
l’emoció del ferro que se sap ocell.


Cap comentari: