26 de gener 2015

Estampa


El bosc sempre es repeteix
la muntanya em fa mandra.
La llamborda fa el mateix
però és allò que m’abraça.

Sobretot tardes d’hivern
quan la ciutat es decanta
i el sol retalla secrets
a qualsevol cantonada.

Quan la vorera és de gel
i m’extravio en paraules
en hangars abandonats
amb el cap ple de façanes.

Com l’estàtica a la ràdio
l’aroma dens de lleixiu
(paper de diari a terra
per poder recordar el niu).