Perquè junts fa més fàstic
perquè els petits caus d’ego
llums cansades
somort reflex
damunt la barra
semàfors infinits
d’ambre etern
entre leds muts
càmeres furguen voreres
I per què costums i misèries?
és millor el llampec
el prou de trencadissa
de gots gruixuts de bourbon
quan m’escolto el cendrer
ara sé el crit agut del cos,
prest a baixar del vagó
mans al ferro
dit a punt:
homenatge dels perduts
disculpa’t a cada sotrac
que res no trenqui
la pau fal·laç
damunt del cementiri
junts fa més fàstic
més que els ignorants
de les perdudes inèrcies
del llamp agònic
de la roda ruc
Contesta:
et pots pagar
les flors de plàstic
que et decoraran la nit?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada