Jugant al recital

Gairebé cada dimecres vaig a l’Horiginal a escoltar els recitals de l’o.r.i.n.a.l. (l’obrador de recitacions i noves actituds literàries). La regularitat i la constància impliquen trobar-se a voltes amb propostes que no satisfan les expectatives. Al costat de la barra és fàcil trobar en aquests moments complicitats i gent de criteri que pot compartir mirades escèptiques o cigarrets i conversa al passadís de fumadors.

Un dels factòtums d’aquest cicle de poesia que té més de 10 anys de vida (tant el factòtum com el cicle), és l’artista Ferran Garcia. En Ferran és home que juga amb la realitat per fer-ne una de nova. Crea amb la complicitat dels objectes i els materials. Potser per apaivagar allò que no m’agradava i afluixar certa indignació poètica, vaig doblegar amb els dits uns taps corona de cervesa. Per allà hi havia un suro de vi. I, com és natural, el joc va esdevenir-se i entre tots dos vam confeccionar alguns rostres.

En Ferran hi va incorporar després un pinzell.

I ve’t aquí que per allà hi havia també l’artista Joan Vinuesa, que va donar aquest toc amb un tovalló i el tap de suro.

I així un recital infumable va transmutar en un joc de mil cares (cosa d’estar acompanyat per caps que serveixen per alguna cosa més que per dur barret).