10 de setembre 2015

El carrer


EL CARRER NO ARRIBA ENLLOC

El carrer no arriba enlloc,
només s’acaba. És com
l’individu llargarut,
furgó de si mateix.

Tantes cases, tantes portes,
tantes i tantes
que només donen a dins: un pas enllà
i el camí s’atura, es bifurca,
retorna per les dues
meitats extenuades.

Aleshores ens donem la mà
per tal de saltar i que l’impuls
ens deixi a terra. I sí
ens hi deixa, però a terra
no hi havia continuació; hi havia
roba estesa, ningú, la fi del món,
picor, els peus suats.

Màrius Sampere, Dorm / Espais ocupats