A la via morta
de la decepció
m’he fet la pàtria
de pell i paraules
sense draps.
Al jardí japonès del meu neguit
hi ha noses inesperades
però parets i sostres
tanquen el misteri
i els plaers.
El terrat és carrer íntim
on hi tinc cels i mars i esperes
des d’on veig altres mons.
Andana nocturna
sarcòfag de pau mineral
on espero la son.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada