Segle XXI

ESTIMARÉ EL SEGLE XXI

El sopar es refredava. Els convidats, a l’espera de ràpids,

Impersonals encontres fortuïts del tipus usual, estaven estirats

Pels dormitoris. Les patates eren dures, les mongetes toves, la carn

­ No n’hi havia, de carn. El sol d’hivern havia engroguit oms i cases;

Els cérvols davallaven per la carretera com refugiats; i a l’entrada,

              [els gats

S’escalfaven sobre el capó d’un cotxe. Llavors un home va girar-se

I em va dir: «Tot i que estimo el passat, la seva obscuritat,

El seu pes que no ens dóna cap lliçó, la seva pèrdua, el seu

Tot, que no exigeix res, estimaré encara més el segle XXI,

Perquè en ell hi veig algú en barnús i plantofes, d’ulls castanys i pobre,

Caminant per la neu sense deixar ni una petjada al seu darrere».

              [«Oh», vaig dir, posant-me el barret, «oh».

Mark Strand, Rufaga d’un [versió de Joan Todó]