23 de novembre 2017

Ni progrés ni originalitat


«Crec que els corrents literaris són divisions administratives de la poesia. Els grans poetes, encara que hagin mantingut el simbolisme o el que sigui, són grans en la mesura en què han estat capaços de sortir de les tendències i de les etiquetes. Per a mi hi ha dues qüestions essencials: la primera és que en poesia no hi ha progrés, ja que si n’hi hagués implicaria que jo soc més gran que William Shakespeare. La segona és que l’originalitat és una qüestió més negativa que no pas positiva. Pensa que en l’art medieval i en l’art renaixentista els pintors no intentaven ser originals sinó que intentaven imitar els mestres. Botticelli, per exemple, va imitar Leonardo fins que va esdevenir Botticelli. Això també passa en poesia: un poeta que vol ser original segurament no acabarà essent un bon poeta.»


Ana Blandiana, a l’entrevista de Jaume C. Pons Alorda (Núvol, 29.06.2017)

Cap comentari: