28 de novembre 2017

Tarda que s'acaba


FINALE

Sóc lluny de mi
en aquest got
de tarda que s’acaba.
Com una gota d’oli
que no perfuma l’aigua
ni l’abraça.
Com un solo de saxo
velat per la sordina
d’una pena.

I no sé si m’agrada
l’ombra d’aquesta orquídia
sobre la taula tacada d’hivern.

Si retornés,
si el mirall em tornés
a mi en aquesta tarda,
no sé si em trobaria,
lluny de mi,
si de mi mateixa
fugiria el reflex
feliç de no ser jo
o abatut
de ser l’altra.

Odile Arqué, La vida en punt


Cap comentari: