30 d’octubre 2019

Avui EXHUMNACIONS POÈTIQUES i DOVLÀTOV a La Inexplicable


Com no podia ser d’altra manera, l’enorme èxit del projecte Poeta Resident a La Inexplicable ha passat completament desapercebut. Com diu el gran poeta Josep Palàcios,

«Cap flor de glòria no hem de guanyar en aquesta batalla:
sols la bellesa de ser supremament derrotats.»

I és des d’aquesta perspectiva gloriosament suïcida que emprenem de nou el gest del salt al buit, d’un buit ple de barri de Sants, d’un buit folrat de tossuderia imbatible, per anar a parar al mateix epicentre de sempre: els llibres, la poesia, les paraules fent surf a l’obaga d’aquesta Terra condemnada.

És des d’aquest penya-segat  on el megàfon s’esgargamella i proclama que no vol aixecar cap famèlica legió, que abomina de qualsevol cosa que s’assembli remotament a res col·lectiu, a cap intent fastigós de gregarisme execrable.

És des d’aquesta llibreria amb soterrani i refugi des d’on creixerà inexorablement el crit indòmit de la individualitat. De la sagrada acràcia creativa. Perquè només sabent-nos sols podrem deixar de ser orfes.

I per això exhumarem poesia d’on no n’hi havia. Aquest serà el miracle, molt més important que el dels pans i els peixos. A anys llum de fer pans de les pedres. Perquè qui ho vulgui podrà ser posseïdor de la bomba que fa esclatar narracions per fer-ne cràters de poemes.

Exhumació o mort!

I DESPRÉS...


Cap comentari: