21 d’octubre 2019

Nèmesi



Nèmesi

No s’ho val
tret que sigui a llarg termini.
Quan no recordes
allò que et va ferir.
Només el dolor.

T’acostes primitiu
la bava et raja
sents esquerdes
al cruixir dels dits.

Però et lligues l’ànsia.
Cal que el ganivet sigui tranquil
i vols ser digne del forjat.

T’acostes.

Somrius.

A l’encaixada
a cau d’orella
recites l’odi.

Esventres.

Deixes enrere
la cascada de sopa
de sang i budells.

La gent xiscla
i corres vers la nit
amb els ulls molt oberts
entre rialles.


Cap comentari: