La porta verda, obra de Dora García (2013)
CANÇÓ DE L’ESCRIPTOR
Jo no volia pas
tenir
ni ofici ni
benefici
només arraulir-me
amb un got
sobre les dolces
gramínies
Vaig estirar l’estora
entre els joncs
sentia la crida
dels homes lliures
ai la meva vida
què importa
que pararan de blegar-se,
els joncs
que es curarà, el
leprós
tenia un corn i no
el vaig bufar
em vaig beure un
sake i un altre
sentia els homes
lliures
embriagats de cel
què importa si
ploro
que s’inflamarà,
la lluna
que s’encongirà,
la flama
banzai banzai
més val primer escriure
i morir després
rai
el cràter blau
amb palla fresca
sentia la crida
dels homes lliures
el camí és dur
la porta estreta
què importa dic jo
amb el fenc just
segat
que em fa de jaç
em vaig beure un
sake i un altre
tant m’era posseir
con ‘nar passant
vaig escriure el
meu nom damunt de l’aigua
res més que el
no-res sobre el cap
banzai banzai
més val primer
escriure
i morir després
rai
un miler de pregàries
i de records
guardats en
terrisses
traiem els gots
de les
prestatgeries
bevem per
acomiadar-nos
de nosaltres
que tant si som
reis
com si som
drapaires
els joncs encara
xiulen
el cor encara
canta
Patti Smith, Auguris d’innocència [versió de Laia Malo]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada