He anat al moble bar a veure
si el sol es ponia rere el bourbon.
He vist itineraris cartesians prop de la mar
allà on la ciutat es mor en blau a tots els plànols.
Aquests carrers on he viscut
la ficció dels primers anys
i els cops de puny del després.
I no digueu
que els nens són sempre feliços
mai més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada