04 de setembre 2020

L'Oda a Barcelona de Mireia Calafell


ODA A BARCELONA


Recordo aquell dolor cruel a les retines

el vespre en què de sobte vam veure-hi molt més clar.

Va ser una coincidència del tot inexplicable:

primer un milió de veus va cridar smile

i tot seguit en ràfega els flaixos de les càmeres.

Quin mal feia la llum, aquella llum tan blanca

que no deixava ombres, que tot ho il·luminava:

com xisclava la gent davant de la descàrrega.

Després, clarividències: vam saber la veritat

d’aquesta ciutat nostra que és feta per als altres,

vam descobrir-hi claus als peus dels edificis,

pilons de cartró i fusta, pots de pintura oberts

i altres materials d’un decorat modern, cosmopolita.

Recordo el teu ensurt i el to de la pregunta:

si tot és una farsa, tu i jo som figurants?

Et vaig mirar com ara sense saber què dir-te,

i vam partir en silenci, de la mà,

com els enamorats que hi ha en una postal.

 

Mireia Calafell, Nosaltres, qui

 

Cap comentari: