05 d’octubre 2016

Femelles de bordell


«La nota dominante en aquella vasta sala, de paredes pintadas de rojo obscuro, con guirnaldas azules y rosas, era de una verdadera y gran tristeza. Esto no era proyección de su mente. Él había entrado allí con indiferencia real, y su estado de ánimo no solo no se había impuesto al espectáculo, sino que era hijo de él. La tétrica actitud de quien sabe va a tomar un remedio que no es tal, sino descanso transitorio lo llenaba todo. Los hombres, el público, estaban más tristes que las mujeres, las cuales incluso bromeaban, mordían manzanas o fumaban cigarrillos, sin pensar en absoluto en su completa carencia de vestidos. Los hombres estaban tensos y muy pálidos, acaso tanto como él mismo. Se sintió tentado de arrodillarse y rezar, al comprender qué infinita labor benéfica realizaban aquellas mujeres, al ofrecerse de ese modo, por un dinero que siempre era poco, a la voracidad reseca de aquellos hombres, algunos de los cuales buscaban placer, otros calor sentimental, o compañía, o contacto simple con aquellos seres blandos y blancos, distintos a ellos, rugosos y endurecidos por todos los trabajos que, hechos sin placer ni vocación, eran a la postre tan prostitución como la de las hembras del lupanar.»


Juan Eduardo Cirlot, Nebiros

04 d’octubre 2016

Els dits d'una orella


«Y, a pesar de toda esta calamidad, el escritor continúa escribiendo y malviviendo, pues los que viven gracias a su pluma se podrían contar con los dedos de una oreja.»


Francesc Cornadó, Escritores, literatos y escribidores en masa (a La Charca Literaria)

03 d’octubre 2016

Silenci


Silenci

Som allò del què guardem silenci
                                 Sándor Márai


Mirar el cel és veure el silenci.

Tot el que callem
són ambulàncies
que ningú no escoltarà mai
enmig de la nit opaca.

El que som viu a la ciutat més sola.


30 de setembre 2016

Gos


GOS

Vaig canviar l’udol i l’emboscada
per un tarannà dòcil, indolent;
vaig abdicar d’un cor de llop salvatge
per jeure al bol de la seguretat.
En recompensa, sé que em vau estimar.
Jo encara us lleparia
les mans, els peus, la cara,
el furor vertebral del vostre cos.
No vull que passeu pena en recordar-me,
però no us avergonyiu si de vegades
ploreu pels qui no hi són.
Quin gran luxe és ser feble quan s’ha nascut potent,
aprendre a renunciar, a rebaixar l’esperit,
a triomfar deixant que el domador somrigui!
La derrota sovint és la victòria.
Deixa’t guanyar:
els llops la passen magra.

Eduard Sanahuja, Sang barata


29 de setembre 2016

Avui presentació de La Charca Literaria a l'Ateneu


Avui dijous, 29 de setembre a les 19,00 hores
Literatura digital
Presentació de la revista digital La Charca Literaria

Amb la participació de:
Francesc Cornadó, Pere Montaner, Míriam Soteras i Juanma Pérez Rabasco

Aula dels Escriptors
5a planta de l'Ateneu Barcelonès
C. Canuda, 6 de Barcelona

Il·lustració: Santiago Sequeiros per a La Charca Literaria



28 de setembre 2016

Demà, presentació de La Charca Literaria a l'Ateneu


Dia 29 de setembre a les 19,00 hores
Literatura digital
Presentació de la revista digital La Charca Literaria

Amb la participació de:
Francesc Cornadó, Pere Montaner, Míriam Soteras i Juanma Pérez Rabasco

Aula dels Escriptors
5a planta de l'Ateneu Barcelonès
C. Canuda, 6 de Barcelona

Il·lustració: Santiago Sequeiros per a La Charca Literaria


27 de setembre 2016

Orígens


«No hay en el mundo nada bueno que en su origen no contuviera una infamia.»

Anton Pàvlovitx Txékhov, La sala número seis [traducció de José Laín Entralgo]


23 de setembre 2016

Trossos


llances trossos dels teus ulls    al gos    se’ls menja

                                                             com si fossin
                                                                     poemes

Antònia Vicens, Fred als ulls


22 de setembre 2016

Guions


«Los guiones buenos y originales son tan raros en Hollywood como las vírgenes». 

Raymond Chandler (a l’article de Jordi Bernal Chandler en el cementerio de talentos, Jotdown Magazine)


19 de setembre 2016

Udol tossut


No vull la felicitat verda i quieta
de la falguera.

Jo busco
l’udol tossut
de teatre abandonat.

El joc de la desferra.

Ferralla de paraules
a les naus abandonades
del polígon del no ho sé.


16 de setembre 2016

El llavi de la terra


UN DIA VAIG ESCRIURE

Un dia vaig escriure que fer poesia
consistia talment a preguntar
a cada nom quin altre nom volia per a ell: et dius
enyor, ¿no et vols pas dir pressentiment o cuc?,

          la pluja

és el teu nom, ¿vols dir-te llàgrima? D'això
fa molt de temps i els noms no van respondre mai,
deu ser que s'ho pensaven.

Ara és diferent, no ho escriuria.
Sé que cap cosa,
tot i sent l'enveja permanent d'una altra,
per tal com és ella mateixa no pot desistir
del seu esforç essencial, no té resposta, és
pura indecisió, només vacil·la. I han passat molts

           anys

i cada nom s'està morint vora el caliu
del seu sentit primer i invariable.

I penso, ja de lluny,
que la poesia és fer emmudir
el llavi de la terra amb la paraula justa.



Màrius Sampere, La cançó de la metamorfosi

15 de setembre 2016

Intencionalitat del lector


«Borges al referirse al libro lo considera como el instrumento “más espectacular” entre los utilizados por el hombre. “Los demás son extensiones de su cuerpo. El microscopio, el telescopio son extensiones de su visión; el teléfono es la extensión de su voz; enseguida, tenemos el arado y la espada, extensiones de su brazo. Sin embrago, el libro es otra cosa: el libro es una extensión de la memoria y de la imaginación.”
 (...)
 Así, si es verdad que leer nació de forma casi instintiva de la observación de las huellas de los animales –“leer precedió a escribir” (Barthes)-, también es verdad que se convirtió en un acto esencialmente cultural, al convertirse en lectura de lo escrito y exigir una intencionalidad en el lector. Leer implica siempre un sujeto mínimamente involucrado con su objeto.»

Teixeira Coelho, Diccionario crítico de política cultural. Cultura e imaginario.


14 de setembre 2016

Nosaltres!


«En la vivor dels miratges,
me’n record d’un dia de calor enmig del Sahel,
de veure el món regalimant cap al cel.
Arbres, dunes, ases, gent de tot color...
degotant i consumint-se.

Tot això, a l’inrevés, cap per avall, és la mar, però també és una
cova;
la unió absoluta de contraris.
La superfície líquida de la Terra
amb les seves buidors més amagades.

Dins d’aquesta mar coneguda hi podem veure diferents nivells:
El fons, amb els policroms moradors
El pla de l’aigua
La sabonera blanca
I, a la fi, el que reflecteix aquesta mar. El que és davall. Nosaltres!»

Miquel Barceló, 18 de novembre de 2008, paraules per a la inauguració de la cúpula de la Sala XX de les Nacions Unides de Ginebra


13 de setembre 2016

Gateres


NO NO HI HAURÀ FILLS ENTRE LES NOSTRES INTEL·LIGÈNCIES
només filles gateres
per anar omplint

Mireia Vidal-Conte, orlando natural


12 de setembre 2016

Conversa al jardí botànic


El ginkgo i l’olivera
parlen dels homes:

- Tenen tant poc temps
   i l’escorça dèbil.

- Es mouen i mouen per anar enlloc.
  I no en saben res de la vida.

- Si així fos
  esclar
  s’aturarien.

- Intentarien fer d’arbre.


09 de setembre 2016

la dona és l’ésser més intel•ligent i tendre sobre la terra


«la dona és l’ésser més intel·ligent i tendre sobre la terra, està comprovat, molt més que l’home o que el dofí o que el ximpanzé, la dona és l’ésser més intel·ligent i tendre sobre la terra, per exemple, quan hi hagi la tercera guerra mundial, la dona serà l’únic ésser que sobreviurà a la catàstrofe, no em preguntis com s’ho faran, jo sóc un home, prô quan hi hagi la tercera mundial la dona serà l’únic ésser que sobreviurà a la catàstrofe, no seran les rates ni les amebes les que sobreviuran, serà la dona perquè la dona és l’ésser més intel·ligent i tendre sobre la terra, està comprovat, ella serà l’únic ésser que sobreviurà a la catàstrofe, viurà sota terra, prop del nucli incandescent, els túnels profunds, prô com que la dona és l’ésser més intel·ligent i tendre sobre la terra salvaran un home també (tan de bo sigui jo...) i em ficaran en una gàbia i només m’usaran per procrear com un semental, follaré 5 cops al dia amb dones diferents cada vegada per continuar l’espècie, ofcourse, i em tractaran com un rei, m’alimentaran i em rentaran el cul i els ous ben net a dins la gàbia i tindré una vida rica i plena fins que em mori de vell, la dona és l’ésser més intel·ligent i tendre sobre la terra, molt més que l’home o que el dofí o que el ximpanzé, la dona és l’ésser més intel·ligent i tendre sobre la terra»

Max Besora, L’espectre eletromagnètic


D’aquest text la banda Recitals a domicili (liderada per Eduard Carmona) n’ha fet una versió musicada:


"La dona és l'ésser més intel·ligent i tendre sobre la terra" from Recitals a Domicili on Vimeo.

08 de setembre 2016

Li manques


DEL GROC AL VERD

DEL groc al verd,
i el blau que esperi,
cel amunt de les branques.
El blau s’avorreix,
perquè li manques,
ajaguda a la gespa.

Gullem d’Efak, Madona i l’arbre i altres poemes


07 de setembre 2016

La frase arma


«Aquella sensació punyent que fa que toquem una frase com si fos una arma de foc.»

Jules Renard, Els burgesos són sempre els altres. Del Diari de Jules Renard (1887-1910) [Selecció i traducció d’Antoni Clapés]

06 de setembre 2016

Binocle


“Mirar el cerebro es como contemplar una noche estrellada usando unos prismáticos baratos. Solo conocemos una pequeña parte”.

Henry Marsh, al reportatge de María Hervás Henry Marsh, el explorador de cerebros (El País Semanal, 07.02.2016)


05 de setembre 2016

Cinta americana


Desitjar aquest final
té una mica de llegenda
de voler llençar la crossa
d’arrossegar un tràveling
per aquest decorat de destrucció.

El vent em duu el motor d’un camió
bull allà lluny
amb aquest aire forn
aclaparador de bèsties
queixalador d’esquelets.

M’estic i m’escric
a la vella butaca
a l’ombra
vora del got.
Acarono la testa del gos
i faig com que em miren
per oferir la foto exacta
de la mentida més noble.

D’aquest somni apedaçat
amb cinta americana.

______


Foto: taller de Ferran Garcia

02 de setembre 2016

Esfondraments


no és prou el llenguatge
per dir tots els buits i silencis
que ens corsequen.
No s’han inventat les lletres
per confegir el significat
de tots els esfondraments
que ens devoren.
Al ventall de fonemes
li falten sons que diguin
l’ofec de tanta malura.
On hi trobareu forats
no hi busqueu sintaxi

Maria Antònia Massanet, Kiribati


01 de setembre 2016

Literatura de veritat


«Literatura verdadera es aquella que se inscribe en la tradición literaria de este arte. Es decir, la literatura que habla del ser humano pero que también habla de la propia literatura.»


Mircea Cărtărescu, a l’entrevista de Bárbara Ayuso (Jot Down Magazine, juny 2016)


31 d’agost 2016

L'única batalla que compta


«Un escritor es un tipo que se quita los guantes, dobla la bufanda, menciona la nieve, nombra la guerra, se frota las manos, mueve el cuello, cuelga el abrigo y va más allá y se atreve a todo. Si no se atreve a todo, no será jamás un escritor. No lo dijo Bolaño, pero imagino que una noche habría podido decirlo: Si vas a intentarlo, que sea a fondo. Si no, mejor que ni empieces. Puede que lo pierdas todo, hasta la cabeza. A pesar de los momentos horribles, será mejor que cualquier otra cosa que hayas imaginado. Te sentirás a solas con los dioses, y cabalgarás la vida hasta la risa perfecta. Es la única batalla que cuenta.»


Enrique Vila-Matas, a l’entrevista d’Anna Maria Iglesia (Revista de Letras, 24.02.2016)

30 d’agost 2016

Com hauria de ser la literatura?


«La literatura hauria de ser com la mar, que és espectacularment bella però també espectacularment terrible.»


Antònia Vicens, a l’entrevista de Pere Antoni Pons (El Temps, 19.7.2016)

29 d’agost 2016

Udol


No vull la felicitat verda i quieta
de la falguera.

Jo busco
l’udol tossut
de teatre abandonat.

El joc de la desferra.

Ferralla de paraules
a les naus abandonades
del polígon del no ho sé.


26 d’agost 2016

Pacient com un gos


Esperaré paciente,
acechando, como un perro, el momento.
O me iré por la selva de tus versos
abriéndome camino lentamente
por ocultos senderos,
por pequeños resquicios
que has dejado entreabiertos.

Clara Janés, Kampa


25 d’agost 2016

Risc


«Yo creo que la gracia está en el riesgo. Uno hace algo, y como le parece que nunca lo ha hecho nadie, puede hacer el ridículo. Hay gente que se reprime por ese miedo. En realidad son los otros los que le reprimen, es el mediocre el que reprime al que a lo mejor tiene una idea nueva. Pero precisamente en el atreverse a hacerlo y ver qué pasa está la gracia…»

Enrique Vila_Matas, a l’article d’Ignacio Vidal-Folch El autor y su personaje. Enrique Vila-Matas y Chus Martínez conversaron en Fabra i Coats (El País, 05.04.2014)


24 d’agost 2016

L'èxit



«El éxito significa aceptación externa y eso es muy peligroso. Pero tampoco se va en busca del fracaso porque el fracaso tiene una naturaleza sana. Tú puedes haber hecho una idiotez descomunal y si fracasa pues fracasada está, pero también puedes haber tenido una idea maravillosa y también fracasar porque no es aceptada. En el fracaso bien entendido hay un éxito. Cuando la sociedad acepta algo absolutamente hay mucho riesgo para el autor, porque ha sido aceptado y ha perdido su mordiente, su fuerza.»


Isidoro Valcárcel Medina, a l’entrevista de María Fraile Yunta (Tendencias del Mercado del Arte)

Foto: No Future, obra de Jordi Colomer (a l'exposició del Macba Punk. Els seus rastres en l'art contemporani, 2016)

23 d’agost 2016

Rock & Roll


«El rock'n'roll es escribir una canción como si fuera la primera y cantarla como si fuera la última.»

Yosi (Los Suaves), a l’article de Fernando Navarro Los Suaves ya son leyenda (El País, 5.10.2015)


22 d’agost 2016

Trencadís


El vent fa un trencadís pobre
efímer d’atzar.

Els plàstics s’enganxen
a la tanca
tossuda i banal.

El cerç bufa
els colors pinten
el ferro gasiu
que es vol quedar totes les bosses
amb nanses febles d’un mercat de quincalla.

Mosaic de misèries
a les afores dels maons.


19 d’agost 2016

La copa que espera


LA ÚNICA ESPERANZA

La única esperanza puesta en el próximo trago
aunque si quieres puedes pasear un rato
pero no hay tiempo para detenerse y pensar:
la única esperanza está en el próximo trago.
Inútil que tiembles en el último límite,
y peor toda esta innecesaria palabrería:
la única esperanza está allí,
en el fondo de la copa que aguarda.

Malcolm Lowry, El trueno más allá del Popocatépetl. Poemas escogidos [versió de Juan Luis Panero]


18 d’agost 2016

Sobre recitar


–       Hi ha actors o actrius que no saben recitar. Podries ampliar-ho?

–       Jo em refereixo sobretot a aquell deix actoral, que sembla que hi hagin de posar una pàtina de personatge. En comptes de basar-se en el que diu el text, traspassar el text. És a dir, que per recitar depèn de què, ja pots tenir el to de veu que vulguis, que val més que tinguis una veu lletja per dir segons quines coses. La poesia no té una necessitat de ser bonica, sinó de canalitzar-se. I la canalització poètica no és actoral, és d'una altra mena.


Josep Pedrals, a l’entrevista de Carles Morell (El Punt Avui, 17.01.2016)

17 d’agost 2016

Ningú gosi


Nadie interrumpa con la queja vana
el gran silencio de la carne humana
que en inconsciente nada se resuelve
y al sitio de antes que naciera vuelve.

Nadie se asome al sumidero lento
de sangre, donde todo el elemento
que amó fermenta en un montón sombrío
destilando sin ruido en el vacío.

Nadie se asome que el llamar no puede
renovar ese adiós que nos precede,
ni hará que torne lo que fue mirada.

Que es la vida un bocado de alimento,
(pero no eterno) que voltea un viento
silencioso en las fauces de la Nada.

Enrique Banchs, La urna


16 d’agost 2016

Els llibres i els temps


«En cuanto a los argumentos contra el libro electrónico, los encontramos por doquier. Supongo que también encontrarían los suyos los que a finales del XV ponían pegas a los libros impresos a cuenta de, por ejemplo, el penetrante olor de la tinta. O quizás los que recelaban —y eran muchos— de que un mismo libro pudiera estar en "manos de personas muy diferentes al mismo tiempo", por emplear la estupenda expresión empleada por William Caxton, el impresor de Los cuentos de Canterbury (1476), la primera obra impresa en Inglaterra.»

Manuel Rodríguez Rivero, a l’article El nada aséptico olor de los libros (Babelia, El País, 08.01.2015)


15 d’agost 2016

A Cravan


Sonarà la campana.
Suor a raig
no sabràs quin és el teu racó.

Buscaràs entre cordes
algú que et llogui una barca.

Oblidada la terra
salparàs cap a l’onada
que mai no et tornarà.

Amb els rems escriuràs
a l’aigua
l’adéu.


12 d’agost 2016

Després


Després de tant i de res
ve el laberint.
Després del laberint, un camí llarg.
Després d'aquest camí,
ni cel ni infern.
Res.
El buit.

Antonina Canyelles, Nus baixant una escala


11 d’agost 2016

Tota la intel·ligència


«Todo lo que se puede admitir, afirmar, la única síntesis posible, es lo absurdo del ser, del universo, de la vida. Quien quiera vivir debe mantenerse más próximo a la imbecilidad que a la inteligencia y no puede vivir más que en el absurdo. Comer estrellas y hacer caca, he aquí toda la inteligencia.»

Blaise Cendrars, Moravagine


10 d’agost 2016

Guilladura


«En la lluita contra l’absurd cal actuar així. La reacció ha de ser igual d’absurda. L’ideal és una guilladura tranquil·la.»

Serguei Dovlàtov, La Filial [traducció de Miquel Cabal]


09 d’agost 2016

La gènesi d'un esperit


«La gènesi d’un esperit: 1, estupefacció; 2, ironia; 3, entusiasme.»

Jules Renard, Els burgesos són sempre els altres. Del Diari de Jules Renard (1887-1910) [Selecció i traducció d’Antoni Clapés]

08 d’agost 2016

El nou gep


Pantalles de mà
nou gep de l’home
melic
per tornar a deixar de mirar
l’horitzó de la por.


05 d’agost 2016

Rococó tecnològic


«Estamos muy aplastados por las tecnologías de la comunicación, que han secuestrado la experiencia y han secuestrado nuestra capacidad de estar solos. Somos como un yo colectivo que comparte una especie de link en esta red nerviosa global. Compartimos experiencias que no hemos tenido, o que ni siquiera hemos sentido. El arte, como la poesía, propone ese momento de pararse y de mirar, que es lo más difícil. Mucha gente acude a los museos con sus teléfonos para hacer fotos, y entonces ya no se produce la experiencia de la mirada, ni la de la imagen. Este... rococó tecnológico nos hace más idiotas.»

Bernardí Roig, a l’entrevista de Paloma Torres (ABC Cultural, 12.11.2014)

04 d’agost 2016

Lladres


«Pertany a una família molt honorable, com tots els lladres.»

Jules Renard, Els burgesos són sempre els altres. Del Diari de Jules Renard (1887-1910) [Selecció i traducció d’Antoni Clapés]

03 d’agost 2016

Ja ho deia Cendrars el 1926


«En este aparente desorden una forma de sociedad humana se impone y domina el tumulto. Trabaja y crea. Transforma todos los valores practicando el crack y el boom. Ha sabido surgir de las contingencias. Ninguna teoría clásica, ninguna concepción abstracta, ninguna ideología ha sabido preverla. Es una fuerza formidable que hoy en día oprime al mundo entero, y lo moldea, y lo amansa. Es la gran industria moderna capitalista.
Una sociedad anónima.»


Blaise Cendrars, Moravagine [traducció de Felipe González Vallarino]

02 d’agost 2016

Internet pervers


«Internet se ha convertido en un mecanismo perverso que concentra poder y dinero en manos de un puñado de tecnoplutócratas que han convertido nuestras vidas en datos comercializables para su beneficio tras eliminar millones de puestos de trabajo y eludir impuestos.»

Andrew Keen, a l’entrevista de Lluís Amiguet (La Contra, La Vanguardia, 29.06.2016)


01 d’agost 2016

Ser l'avió


Arizona

Jo vull ser l’avió
pacient a la pols
als segles dels càntics.

Hangar el cel
pateix l’acer
però estima la lluna
els coiots
tot el no-res .

Com l’ocell esventrat
m’enamoro de la quieta estructura dels cactus.