30 de juliol 2007

El mariner


Llampecs enllà l’endemà fa certa nosa
de mars en tinc a la gola barrejats
amb aromes: calafat, rovell i cordes
la llotja, xarxes, peix, gorra i tabac.

No em feu llavors varar la barca
que no sé caminar si res no es mou
el costum arriba un punt que m’ofega
si us agraden més els arbres se me’n fot.

El porró a mà i l’àncora que es lleva
són senyals, llençols estesos d’ulls de bou
són les tardes sense marea
agafat a les nanses del teu cos.

1 comentari:

Unknown ha dit...

Preciós. Fa que em vingui de gust anar mar endins.
Espera... això ho he dit jo? Deu ser la calor.
Petons.