Com un rètol desdentat
hi veig de biaix
borni de tu.
Les llums fan que se’n van
i jo quedo soldat
a la paret escrostonada
amb l’engruna de nervis
per veure’t passar.
Condemnat pel teu somriure
per la nit que se t’escola pels ulls
hi veig de biaix
borni de tu.
Les llums fan que se’n van
i jo quedo soldat
a la paret escrostonada
amb l’engruna de nervis
per veure’t passar.
Condemnat pel teu somriure
per la nit que se t’escola pels ulls
em faig serp en aquest mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada