16 de setembre 2009

Pseudo-sonet del Plafó Contemporani


Acabat el primer número de El Plafó Contemporani va ser tal la satisfacció que, aquell mateix 1986, va brollar aquesta composició que transcric sense alterar-ne ni una coma.

Visca el Plafó posat a dalt d’un arbre!
Visca el seu color de serp, de ‘rel altiva!
i visca la lluna lluent, que ve i es filtra
per les escletxes de l’església de blanc marbre.

Som gent de Plafó, folla i sense mida
foragitem els àngels amb encenalls i fum
i per les venes ens corren gots curulls
del líquid destil·lat de l’ambrosia.

Contemporani i cru és l’embalum
que ens duu a mostrar-nos amb bon ànim
som com l’home llest en l’aldarull

que es mostra evasiu, però fort i savi
com quan cridem ben clar i amunt
Visca El Plafó Contemporani!