Nous maons sobre maons inevitables
a la ciutat sodomitzada.
Mica en mica em van tapant el mar.
Com l’incert
o aquesta veu que creix dient-me
dorm a l’escalf de la concòrdia
tranquil de ser el que fas.
Així avanço entre horitzons mutables
en aquest bar de tots els bars.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada