23 d’octubre 2009

Tantes coses es trenquen al voltant i d’altres s’enlairen amb les grues


Nous maons sobre maons inevitables
a la ciutat sodomitzada.
Mica en mica em van tapant el mar.

Com l’incert
o aquesta veu que creix dient-me
dorm a l’escalf de la concòrdia
tranquil de ser el que fas.

Així avanço entre horitzons mutables
en aquest bar de tots els bars.